Fuga sobrenatural

Alerta de traducció 98 | CD #1459

Ara, entrarem en aquest missatge aquest matí. Està a la traducció. Es tracta d'una fugida sobrenatural. Avui estan fent imatges (pel·lícules) sobre escapar a l'espai exterior i escoltes gent a les notícies i diferents llocs i revistes i diuen això: "M'agradaria anar a la lluna". Bé, anar a la lluna estaria bé. Però la majoria d'ells volen escapar del que hi ha aquí baix, d'alguns dels problemes que ells mateixos van ajudar a crear. Quants de vosaltres ho creieu? Volen anar i allunyar-se de les misèries, mals de cap i dolors de la terra. Però deixa'm dir-te que si hi hagués una altra persona allà dalt amb ells tindrien el mateix problema i si estiguessin sols, es quedarien tan sols que voldrien tornar. Veure; doncs, les imatges d'avui: escapa i surt d'aquest temps i espai tal com el coneixem.

Però hi ha una manera. Quants de vosaltres us n'adoneu? Escolta això aquí mateix: Fuga sobrenatural o el Gran fugida. Però, com ens escaparem si descuidem una salvació tan gran? Te n'adones? Ara, com t'escapas? Rebràs la salvació i escapes a la traducció. No és meravellós? Amén. Aquí hi ha la sortida perfecta o direm la manera perfecta: la traducció. Ara, ja ho saps, ho crec d'aquesta manera: la traducció o el cel està en una altra dimensió. Tenim el que anomenem vista, tacte, so, ment, olfacte i ulls, etc., els sentits. Però just al llarg del sisè o setè, arribes al temps. I aleshores, quan t'escapas del temps, et trobes amb l'altra dimensió anomenada eternitat i hi ha la dimensió de la traducció que tindrà lloc. Hi ha la dimensió del cel. És l'eternitat. Per tant, ens escapem a una altra dimensió. Només amb el poder de l'Esperit Sant podem escapar. Ho creus avui? I els de l'audiència televisiva, podeu escapar-vos per la vostra salvació a la traducció, i no és massa lluny.

Però escolteu això de prop aquí: en aquestes dimensions, després de sortir, entres a l'eternitat, diu la Bíblia. I Joan, a Apocalipsi 4, va escapar per una porta oberta a la dimensió de l'eternitat. De sobte, va ser atrapat per la porta del temps i es va convertir en l'eternitat. Va veure l'arc de Sant Martí i la maragda, i un es va asseure, de cristall, mirant-lo. I va dir: és Déu i Ell es va asseure al costat de l'arc de Sant Martí. No és meravellós! Va tenir visions de poder mentre era allà. He notat alguna cosa de tres en tres: tres coses a la Bíblia. Hi havia el crit [bé, això no és per res], hi va haver veu, i la triomf de Déu va tenir lloc. Ara passeu amb mi a 1r Tessalonicencs 4 i llegirem el vers 15. “Per això us diem per paraula del Senyor [no per home, no per tradició, sinó per Paraula del Senyor] que nosaltres viuen i romandran fins a la vinguda del Senyor no impedirà als qui dormen”.

Ara, demostrarem en un minut que els que estan adormits en el Senyor: els seus cossos són a la tomba, però ells estan adormits amb el Senyor, i vindran amb Ell. Mira i mira. Aquesta és realment una revelació aquí diferent probablement d'alguna d'elles que han sentit abans. “Perquè el mateix Senyor baixarà del cel amb a crit [ara, per què és aquesta paraula crit allà? Doble sentit, tot això és doble sentit], amb la veu de l'arcàngel [veritament poderós, ja ho veieu], i amb la trompeta de Déu [tres coses]: i els morts en Crist ressuscitaran primer. Llavors, els que vivim i romanguem, serem arrossegats juntament amb ells pels núvols, per trobar-nos amb el Senyor a l'aire; i així estarem sempre amb el Senyor [en la dimensió del cel, canviats en un centelleig d'ulls, va dir Paul. No és meravellós!]. Per tant, consolau-vos els uns als altres amb aquestes paraules» (1 Tessalonicencs 4:15-18).

Ara, les tres coses que tenim aquí, escolteu: tenim el crit, aquesta és la Bíblia i un missatge a ella. I el crit, ara, abans de la vinguda del Senyor, ha de ser un crit. Mostra que hi hauria una mena de poder d'emoció en aquest crit. Se sentiria, un so tal com es dóna a Apocalipsi 10 i Ell va començar a sonar. I després a Mateu 25 diu: “I a mitjanit es va fer un crit: Heus aquí, ve el nuvi; sortiu a trobar-lo” (v.7). Sortiu a trobar el Senyor. I era el crit de mitjanit, així que el crit aquí té a veure amb un missatge previ a la traducció. Cridar vol dir que està vibrant. És una mica pronunciat en el poder per als que ho volen. És tronador, però tot i així coincidiria amb el crit del cel. Així doncs, hi ha el teu missatge, previ a la traducció: el crit. És el missatge que vindrà, i els morts ressuscitaran. Serem arrossegats per trobar el Senyor a l'aire. Que bonic això! Per tant, el crit, té a veure amb la vibració: Apocalipsi 10, hi ha un crit. Mateu 25, el crit de mitjanit. Veure; el crit que surt. I aleshores el Senyor al cel ho combina amb el seu crit.

I després la veu de l'arcàngel: ara, la veu que tenim aquí—és la veu de—aquí surten de les tombes. Aquesta és la teva resurrecció: la Veu del Totpoderós. El crit està associat a un missatge. La veu de l'arcàngel, i diu que el mateix Senyor els cridarà [els morts en Crist] allà fora. Aleshores la segona [la veu] s'associa amb la resurrecció. Llavors surten d'allà [les tombes]. El trumfo és el tercer que hi està implicat...la trompeta de Déu. Hi ha tres coses: crit, veui la trompeta de Déu. Ara, el triomf de Déu significa dues o tres coses diferents. La trompeta de Déu significa que els està reunint tant els que estaven morts, els que van ressuscitar, els que van morir en el Senyor Jesús, com els que romanen a la vida: queden atrapats pels núvols. Crec que la glòria del Senyor serà tan poderosa abans de la traducció entre el seu poble. En veuran un cop d'ull. Oh el meu! Ho van fer al temple de Salomó. Els tres deixebles van alçar la vista i van veure el núvol. A l'Antic Testament, a la muntanya Sinaí, van veure la glòria del Senyor. En una dispensació com aquesta que tanca amb grans manifestacions de Déu, quan tanca una dispensació, segurament, seria així.

Així doncs, ho veiem a la triomf de Déu després de la veu, que significa una [trufa] espiritual—Està reunint-los que acabava de convocar al sopar de noces. Això és el que és —espiritual— que ve en la trompeta de Déu. Aquí es reuneixen, cadascun d'ells per a una festa o per adorar el Senyor. Veure; a Israel, sempre els va reunir amb la trompeta de Déu. Aquí es reuneixen, cadascun d'ells per a una festa o per adorar el Senyor. A més, la trompeta del Senyor: la Bíblia diu que ens trobarem al cel i soparem amb Déu. Ara, la trompeta de Déu també significa guerra per a ells a la terra: l'aixecament de l'anticrist, la marca de la bèstia surt. Aquí teniu el vostre trumfo de Déu. També significa una guerra espiritual. S'acosta a mesura que aconsegueix els del cel i després, a mesura que passen els anys, al final d'Apocalipsi 16, descobrim que hi ha enormes plagues alliberades a la terra i la batalla d'Armagedon comença a tenir lloc. El trumfo de Déu, veus? Tot això associat: una dimensió, dues dimensions, tres dimensions, després ho embolcalla tot a Armageddon. Que bonic que és!

Així doncs, tenim el crit —un crit de mitjanit— abans que ressuscitan els morts, i això és ara mateix. El mateix testimoni –en tot el que he dit aquí en aquest missatge per a la televisió i a l'auditori– és com a testimoni que la vinguda del Senyor és a prop i qui vulgui, que cregui el Senyor amb tot el cor. Qui vulgui, diu la Bíblia, que vingui. Veure; la porta està oberta. La porta estarà tancada. I així veiem que bonic és! Escolteu això aquí mateix; recordeu el setè d'Adam, el profeta Enoc. La Bíblia deia que no ho era perquè Déu el va prendre. Ell el va traduir. La bíblia diu traduït. El va canviar abans que pogués morir com a advertència o com a tipus per mostrar-nos que realment vindrà. Ell [Enoc] va ser un dels primers fruits de la traducció a l'església perquè la paraula, la van obtenir en Judes, però en hebreus, la paraula traduït s'utilitza, crec tres vegades. Ell el va traduir. Per tant, Enoc no ho era. Déu el va portar en traducció perquè no veiés la mort. Així que el va portar per ensenyar-nos què passarà.

Això és el que vull dir: Ell [Enoc] va ser el setè d'Adam. Al final de l'època al llibre de l'Apocalipsi hi ha set edats de l'església, una que veiem de l'edat apostòlica i de l'època apostòlica passant per Esmirna, per Pèrgam, i totes aquestes edats fins a Filadèlfia. Ja saps, Wesley, Moody i Finney van aclarir Luther quan van sortir del catolicisme. Hi ha set edats de l'església. L'última és Laodicea, i l'època de l'església de Filadèlfia va l'una al costat de l'altra. Veure; i Déu triarà un grup allà dins. Així doncs, les set edats de l'església dels apòstols –esbrim la setena pels apòstols– hi haurà una traducció. El setè d'Adam va ser Enoc; va ser traduït. El setè de l'edat apostòlica, ara estem a la setena edat i no hi ha cap lector realment profètic de la Bíblia ni ningú que hagi llegit tota la Bíblia; tots estaran d'acord que estem a l'última època de l'església sobre la terra. L'edat s'està tancant. Així doncs, el setè de l'edat apostòlica serà traduït pel poder de Déu. Quants de vosaltres ho creieu? La setena edat, marxem. No passarà gaire, veus?

Així doncs, descobrim que Déu es mou a la setena edat, la setena d'Adam traduïda; setè de l'edat apostòlica traduït. Seguim en el crit. Quan ho fem, vol dir que Ell es mourà. Serà tronador. Serà potent. Serà un revulsiu. Serà una manifestació per a aquells amb el cor obert. Explotacions que mai has vist abans. Un poder que mai has vist abans. Uns cors que mai no heu vist abans es van tornar a Déu, literalment s'estenen a les carreteres i les bardisses, i els treuen des de totes les direccions d'aquest món, portant-los a Ell com només el Senyor Jesús pot fer ell mateix. Sent el poder del Senyor? És realment potent aquí. Així doncs, tenim el crit, i després tenim el veu, i tenim el triomf de Déu. Ara, escolteu això: sempre diuen que hi ha diferents doctrines, però ho puc demostrar en nombrosos llocs de la Bíblia. Pau, en molts dels seus escrits, deia: estar present amb el Senyor —va ser ensorrat al paradís al tercer cel i així successivament— donant testimoni, sabent totes aquestes coses. Hi ha diferents llocs a les Escriptures, però aquí llegirem un lloc.

Però la gent d'avui diu: "Ja saps, un cop mort, només esperes allà fins que Déu vingui allà dalt i digui que estàs mort; si vas morir fa mil anys, encara estàs a la tomba". Si ets pecador, encara ets a la tomba; vindràs al judici final. Però si moru en el Senyor, quants de vosaltres sou encara amb mi? Moris en el Senyor Jesús, i nosaltres, que estem vius i que quedem, serem arrebatats juntament amb ells. Escolteu aquest vers aquí mateix i ho demostrarem. Hi ha un missatge en aquest vers just a dalt on acabem de llegir [1 Tessalonicencs 4:17], hi ha un altre vers. Vull que el llegiu aquí. Aquí diu a 1 Tessalonicencs 4:14: "Perquè si creiem que Jesús va morir i va ressuscitar, així també els qui dormen en Jesús, Déu els portarà amb ell". És per a aquells que creuen que Ell va morir i ressuscitar. Has de creure que Ell va ressuscitar. No només va morir, sinó que va ressuscitar. "... Així també els qui dormen, Déu els portarà amb Ell". Ara, els que van morir en Crist—El que Pau vol dir és que són vius i estan amb el Senyor al cel. És una dimensió celestial com un somni d'alguna mena allà. Estan desperts i, tanmateix, estan en un lloc feliç. Estan adormits amb el Senyor.

Ara, mireu això: diu: "Déu els portarà. Ara, els ha de portar amb Ell. Has vist això? Els seus cossos encara són a la tomba, però Ell els portarà amb Ell. Aleshores diu que els morts en Crist ressuscitaran primer. I aquest esperit que Déu porta amb Ell, aquella personalitat que va pujar. Ja ho sabeu a la Bíblia, a l'Antic Testament: diu que l'esperit de la bèstia baixa, però l'esperit de l'home puja cap a Déu (Eclesiastès 3:21). Està a la bíblia. Quan [Pau] diu que Déu els portarà amb Ell i amb els altres, no hi havia ningú a la traducció quan va dir això. Ho tornarem a llegir aquí, 1 Tessalonicencs 4:14: "Perquè si creiem que Jesús va morir i va ressuscitar, així també Déu els portarà amb ell els que dormen en Jesús", en el moment del crit, la veu. , i la trompeta de Déu. I els morts ressuscitaran primer, i aquests esperits que estan amb Ell entraran al cos, fora de la tomba. Es convertirà en llum, plena de llum. Aquest esperit anirà allà mateix, allí serà glorificat. Els que estem vius, només canviarem. Ell no ens ha de portar amb Ell perquè estem vius. Però aquests els porta amb Ell: els seus esperits de l'Esperit Sant. Quants de vosaltres ho creieu? Això és exactament correcte!

Ja veus, l'ànima, la personalitat, la teva mirada exterior, el teu tabernacle no ets tu. Això és només: tu ho dirigeixes, què has de fer. És com una maquinària o alguna cosa així, però dins teu hi ha la naturalesa de l'Esperit, i això ets tu, la personalitat. L'ànima és la naturalesa de l'Esperit que teniu. I quan Ell crida així; això és el que Ell porta al cel. Llavors la teva closca queda a la tomba. I quan el Senyor torna, els porta amb ell abans que ens agafi. I tornen, els que van morir en el Senyor i s'aixequen, el seu cos és glorificat i el seu esperit hi és. Els que van morir sense Déu romanen allà [a la tomba] fins a la resurrecció del judici final. Veure; que té lloc o qualsevol ordre que vulgui fer-los aflorar fins i tot després del mil·lenni. Quants de vosaltres esteu seguint això? Per tant, Ell és meravellós. Només aquesta escriptura descartaria qualsevol tipus, on diuen que només et quedes a la tomba. És només una manera més ràpida d'entrar a la traducció. Si continueu abans, és una manera ràpida d'entrar a la traducció. Amb la veu, i amb el crit, trobarem el Senyor a l'aire. Sents la glòria del Senyor? Quants de vosaltres sentiu el poder de Déu?

Per tant, ho descobrim, escoltem això aquí mateix: la trompeta de Déu, i els morts ressuscitaran en el Senyor. Així doncs, ho descobrim, escoltem molt de prop: hi ha un fugida sobrenatural. Hi ha una sortida i aquesta fugida és a través de la salvació escapant a la traducció. Aleshores hi haurà una gran tribulació a la terra, i també vindrà la marca de la bèstia. Però volem fugir amb el Senyor. Així, avui, la gent diu: "Ja ho saps, amb tots aquests problemes. Tots aquests problemes que tenim, m'agradaria estar en algun lloc fora de l'espai". Si obtens [te] salvació, estaràs allà fora en una altra dimensió amb el Senyor. I això és el que passa amb la gent, i de vegades no els pots culpar. Aquesta és una terra escarpada ara, plena de desolació, temps perillosos d'una banda i les coses que estan passant, de l'altra, són crisis i desastres, ho digueu, és aquí. Per tant, els agradaria anar a un altre lloc, ja ho veus. Bé, el Senyor ha fet una manera d'escapar a un lloc molt millor del que poden trobar perquè ens ha trobat mansions. Ens ha trobat un lloc preciós. Per tant, escapem a aquesta altra dimensió en el moment adequat. Hi ha una zona horària i quan arriba l'hora adequada, i arriba l'última, veus? Després d'això, surt el missatge, la veu de Déu, la trompeta de Déu i així successivament, i aquest és el final. Però ha de ser quan es predica l'evangeli i Ell en porta l'últim.

Deixeu-me dir això: si esteu escoltant aquesta televisió [emissió], vosaltres, gent de l'auditori, Déu encara us estima. Ell t'estima. La porta està ben oberta. La salvació està davant teu. Està tan a prop com la teva respiració. És com un nen; és tan senzill que la gent només passa per sobre, la seva senzillesa. L'acceptes en el teu cor. Creu que Ell va morir i va ressuscitar, i té el poder de transformar-te en la traducció i donar-te la vida eterna que mai s'acabarà. Sempre serà l'eternitat. No vols comerciar, no vols quedar-te amb el poc temps que tens aquí a la terra, només comercia, gira-te i agafa la mà del Senyor Jesucrist i podràs escapar. Ara, a la Bíblia diu això: "Com escaparem si descuidem una salvació tan gran", diu el Senyor (Hebreus 2:3). No hi ha escapatòria. Això és la Porta i jo sóc la Porta. No és meravellós? Si algú truca [obre], hi entraré. Oh, que bonic! Em va dir que el visitaré, parlaré amb ell, raonar amb ell i ajudar-lo a sortir dels seus problemes, i em pot llançar la seva càrrega. Puc portar totes les càrregues d'aquest món i de tots els mons. Perquè Ell és poderós. No és meravellós! Va dir que toc [obriu], entraré i soparé. Viuré amb tu. Parlaré coses amb tu. Jo et guiaré. T'ajudaré en els teus problemes familiars, en els teus problemes econòmics i en els teus problemes espirituals. Et donaré la revelació. Li demostraré totes les coses que obre la porta. Per què, això és meravellós! oi?

Oh, poderós! Ja veus, és real. No hi ha res de fals. Sona amb valor. Sona amb la realitat. És poderós! Heus aquí, jo us dono poder per testimoniar. No és poderós? Ja, aquest crit està sortint. oi? Un missatge i després la traducció, i després la trompeta de Déu. glòria! Aquestes tres coses, recordeu-les perquè estan en ordre diví i volen dir: al núvol, a la pujada, i la tornada, i la vinguda al seu poble. Tot és meravellós i significa alguna cosa. Ja sabeu que al Salm 27:3 diu això: "Encara que un exèrcit s'acampés contra mi, el meu cor no tindrà por; encara que s'aixequi una guerra contra mi, en això confiaré". No tinguis por ni tan sols quan siguis a la terra, encara que un hoste acampés contra mi.va dir, una host, tot un exèrcit, el meu cor no tindrà por. Estaré segur. No és meravellós! Si planteges una guerra contra mi, estaré segur. Aquí diu: “Una cosa he desitjat al Senyor, que buscaré; perquè pugui habitar a la casa del Senyor tots els dies de la meva vida, per contemplar la bellesa del Senyor i per investigar al seu temple» (Salm 27:4). “Perquè en el temps de la dificultat m'amagarà al seu pavelló; al secret del seu tabernacle m'amagarà; m'aixecarà sobre una roca» (v. 5). I hi ha problemes que vénen sobre aquest món en profecies i pronòstics de coses per venir que mai hem vist abans. I totes aquestes prediccions, tots aquells esdeveniments futurs estan en tota mena d'emissions que vam fer —guerres i coses que vénen— en crisis —algunes ja comencen a tenir lloc i s'han profetitzat. A l'Orient Mitjà i Amèrica del Sud, tots ells i què passarà, i com s'aixecarà l'anticrist i què passarà a Europa i a diferents seccions d'arreu del món. S'ha predit; aquestes coses tindran lloc pel poder de Déu.

I diu: "Perquè en temps de problemes...". I també ve. Oh, hi haurà bons moments. Hi haurà un altre esclat de prosperitat: quan finalment surtin d'això, entraran en una altra cosa. Esclatarà en prosperitat. Més tard, en un moment diferent, tornaran a tenir problemes allà dalt. Mantingueu els ulls oberts. En temps de problemes, guerres, rumors de guerres, sequeres i fam a tot el món, ja que estem als anys 80 i 90. Mireu aquestes coses i esperem el Senyor en qualsevol moment. Ja saps, després que l'església se'n va, el món continua una estona. Aixequem-nos tots i donem una aplaudiment al Senyor! Vinga. Amén.

98 - Escape sobrenatural